1975
L’Esbart Sant Cugat neix l’any 1975 amb un caràcter definit d’innovació en el món de la dansa catalana, basant-se en la Cultura Popular i Tradicional del nostre país. Durant els primers anys, el cos de ball feu una immersió en la cultura popular i es dedica a treballar en el seu folklore, amb l’aportació creativa i artística del director Salvador Mel.lo.
1978
Salvador Mel·lo. Format en dansa clàssica i espanyola reescriu la dansa tradicional catalana en nous paràmetres d’estilització i composició. Les seves coreografies destaquen per la solemnitat, l’altivesa, el moviment contingut i la verticalitat. Planteja uns rols masculí/femení molt marcats així com un vestuari recarregat, inspirat en prendes tradicionals dels pobles de Catalunya.
1989
Després d’un període de transició, el gener de 1989, l’Esbart Sant Cugat contracta un nou director, Joan Serra i Vilamitjana, que dirigeix l’Esbart Sant Cugat del 1988 al 2004. Creix a l’Esbart de Rubí i a banda de referents com Mel·lo i Albert Sans, l’interessa pels modernitzadors de la dansa del moment; Nijinski, Pina Bausch, Cesc Gelabert, Haruchika Noguchi… Si Salvador Mel·lo mira al cel, Joan Serra es focalitza amb la terra. Centra el pes en els peus i la pelvis, posant especial atenció al gest. Destaca el poc interès ornamental i la concepció de la dansa com una celebració del poble i pel poble.
Espectacles destacats:
– Corografia de Vistes al mar, pel Gran Teatre del Liceu, amb – Gina Cubeles. (1992)
– D’Aire Va; sis danses vives posades a l’escenari. (1993)
– El cistell d’Aire va, al Palau de la Música (de 1994 al 2004)
– Ballem un pont de mar blava, amb Lluís Llach, estrenat el 8 d’octubre de 1994 al Moll de la Fusta, amb motiu d’Expocultura’94.
– Tríade (1997)
– Mascaró de Proa (1998)
2004
Des de l’any 2004 l’Esbart enceta una nova etapa amb la renovació de l’equip de direcció artística amb Sílvia Pérez Mateu, que dirigeix l’Esbart Sant Cugat del 2004 al 2010 . Es forma en dansa contemporània per una banda i a l’Esbart Sant Cugat per altra amb la direcció i mentoratge de Joan Serra. És membre fundadora de la companyia de dansa d’arrel i contemporània Factoria Mascaró. Les coreografies de la Sívia són explosió i entranya. La desimboltura, la llibertat i la fluïdesa del moviment, són alguns dels seus trets característics, així com la hibridació de gèneres, trencant amb els rols masculins i femenins en la dansa.
Espectacles destacats:
– Prolegdànsit trànsit (2004)
– Dànsica tabola (2005)
– L’elàstica retòrica del senyor Snörkel. Creació per a la nit de l’Art de sant Cugat 2008.
– Pas per tu
– “Ritornel.lo” Les redites ziga-zagues … o no .
– Inèrcies intencionades
– Ballant Prosa (2009)
2011
A partir del 2010 el Cos de Dansa es dirigit per Laia Martínez Ventura fins al 2019 . Es forma a l’Esbart Sant Cugat sota la direcció de Joan Serra i Sílvia Pérez, i balla a la companyia Factoria Mascaró. A més, s’especialitza en dansa contemporània. Les seves coreografies destaquen per la precisió, la fragmentació de les peces, la expressivitat i la teatralitat. El grup passa a ser el centre de l’esecena i es dissolen en ell les individualitats dels balladors..
Espectacles destacats:
– Marranxoles a peu nu (2012)
– Peuades Sinèrgiques (2011)
– Tants Records (2015)
– Fent Via (juny 2018)
– De peus a Terra (2014)
2020
Lali Mateu, dirigeix actualment el Cos de Dansa. Formada en dansa d’arrel tradicional catalana, flamenco i dansa contemporània. Amb un trajectòria de més de vint-i-cinc anys a l’esbart de sant cugat, exerceix com a professora i col·labora amb la companyia factoria mascaró. Els seus interessos se centren en la cerca del moviment i la relació d’aquest amb la identitat cultural i la realitat social.
